Arriba el diumenge amb la il·lusio de tornar a posar-nos les botes i sortir a caminar. El Camí dels Cingles ens espera. En aquesta ocasió, als 23 excursionistes del club, ens acompanyen sis persones noves habituades a caminar i que segueixen, juntament amb la resta, el ritme que ens marquen les nostres dues guies: Lluïsa i Fàtima.
Arribem a Vilaplana on, seguint camí cap a les antenes de la Mussara, vam poder deixar els cotxes en un aparcament apropiat per a l'ocasió.
Comencem la ruta cap al Camí dels Cingles, el recorregut va transcórrer pel costat sud de la serra de la Mussara.
El camí estava preciós, els diferents tons de verd de la vegetació, juntament amb les magnífiques vistes sobre el camp de Tarragona. ens feien gaudir a cada pas. Frases com "com m'agrada" "que bonic" " no és tan difícil" se sentien sovint durant una pujada que s'anava accentuant i fent constant. Vam poder veure formacions rocoses de gran valor com el Cap de la Reina, el Cap del Frare, la Gitana,.... passem per trams on la vegetació està protegida i ja com últim esglaó arribem al Pla de la Tosca on, entre rialles i acudits vam fer la nostra foto de grup.
Prosseguim el nostre camí amb la baixada al lloc conegut com -la carbonera- on vam donar bon compte del nostre ràpid i desitjat esmorzar. Amb parades per fer fotos, contemplar les roques, algun trajecte bastant embardissat amb poquíssimes vistes i molta possibilitat de quedar esgarrinxat, no aconseguim complir els temps previstos però si baixar i visitar la Cova Llonga o mes coneguda a Vilaplana com la Cova dels Patacons. Es diu que Els "patacons" una partida independent formada per resistents, que sense estar darrere de cap lluita ideològica, van fer dels camins, coves i boscos del Camp, el seu refugi, i del seu periple una lluita constant per viure i que tenien a tota la comarca atemorida.
La tornada als cotxes per un camí empedrat amb un fort descens en una distància curta la vam fer sense gran dificultat. Com sempre, cap problema a excepció de d'uns quants relliscades i alguna culada. I des d'aquí un altre fort aplaudiment a les nostres guies.
Esther Cruz