Amb motiu del setè aniversari del club vam preparar una sortida emblemàtica a una muntanya llegendària: El Puigsacalm, situat entre les comarques d'Osona i la Garrotxa.
40 participants, bon temps, molta calor; encara que es preveien tempestes cap a les 16:00, sense problema, a aquella hora estaríem tornant.
Matinem, comptàvem amb 3hrs. de viatge en autobús que es podien aprofitar per dormir.L'hora prevista per començar a caminar era a les 09:00 interrompuda per un accident que trobem a la carretera.
Així és que al voltant de les 10:00 vam començar la ruta grimpant per una paret de pedra, continuant per un camí semiplà, tot seguit d'una pujada agradable com a conseqüència del bell paratge de faigs en què ens anavem endinsant. Caminant, caminant per l'interior d'aquest bosc, de vegades a ple sol, de vegades a l'ombra que ens proporcionava la fageda, arribem a l'esperada font Tornadissa on, després de caminar unes dues hores, podríem esmorzar. Ohhhh, les vaques que pasturaven en aquesta zona, matinant més que nosaltres, havien fet de la font el seu hàbitat, no gaire agradable per a tan esperat esdeveniment gastronòmic que, per fi, vam poder realitzar uns metres més amunt.
Acompanyats pel so de les seves esquelles deixem el bosc de faigs per pujar als extensos prats cap als Rasos de Manter des d'on teníem una vista circular magnífica. Els guies, Lluís i Trini, ens portaven a bon ritme, sense pressa però sense pausa. Havíem de recuperar el temps perdut.
I així, gairebé sense adonar-nos, ens trobem pujant i pujant, …una curiositat en el camí: un Betlem sota l'arrel d'un arbre caigut, ... calor, fotos, ... una forta pujada, ... ja vèiem la bandera, un esforç final, ... ja estàvem dalt, aigua si us plau ...! Quines vistes en una panoràmica de 360º! Quina bellesa ... Els Pirineus, La serra del Cadí, El Canigó, El Puigmal, El Pedraforca i al fons El Montseny i Montserrat.
Després d'un curt i merescut descans vam fer la nostra foto de grup i, per què no?, ja que estàvem allà, ens dirigim cap al Puig dels Llops des d'on podríem seguir contemplant la fantàstica vista sobre Olot, la plana de Vic, els cims volcànics i també, allà baix a l'esquerra, l'ermita de Santa Magdalena on estava previst dinar. Uppss! Ja no tenim temps d'arribar-hi! Ja són dos quarts de quatre!
El camí de tornada se'ns va fer més curt, molt animat, bromes, rialles i més i més fotografies, un menjar ràpid en un racó del bosc i a caminar els 20 últims minuts cap a l'autobús que ja ens esperava.
Aplaudiments als guies, a l'organització, al nostre club i a tots els que senten passió i estimen la muntanya.
Ens acomiadem amb la il•lusió de trobar-nos a la propera sortida. La muntanya ja ens espera !!
Esther Cruz