Per qualsevol consulta podeu trucar al telèfon: 681188171

Crònica Arbres de Fades i Gegants - Parc Natural dels Ports





En aquesta ocasió, la ruta va transcórrer per una de les fagedes situada dins dels boscos més singulars del Parc Natural dels Ports. Un marc natural al sud de la província de Tarragona llindant amb terres de Castelló.

Després d'un viatge plaent, amb vistes als camps de tarongers i oliveres que anaven quedant al nostre pas, el pantà d'Ulldecona, d'una bellesa espectacular en aquests dies, vam arribar al nostre punt de partida. Esmorzem i, sense pèrdua de temps, comencem a caminar.

Segons per on miràvem, el paisatge canviava. Creuem una petita bassa natural i ens endinsem en un bosc protegit per roques gegants amb formes montserratines. A la nostra esquerra el Barranc del Retaule on començava a canviar la textura del bosc: Les arbredes de pi negre, ginebres, boixos, grèvols i algun teix anaven deixant el protagonisme als faigs, un arbre cada vegada més predominant en el nostre camí.
Un tosc i ombrívol sender de pujada ens va portar al Pi Gros - Que grandiositat! un pi negre centenari. Els experts asseguren que és el pi més gran de Catalunya amb 33m
d'altitud i gairebé 5m de perímetre - Com anàvem a perdre l'oportunitat de fer mil fotos allà, abraçar-nos a ell per carregar-nos de la seva energia, i fins i tot besar-lo..!

Vam baixar amb molt de compte el relliscós sender per, uns quants metres més enllà, beure de la font que dóna el nom al barranc: La Font del Retaule.

I així, admirant la fageda, seguim el camí que desemboca a una pista forestal i que ens va portar al Faig Pare, un arbre de més de 28 metres d'alçada que destaca per l'entramat de les seves arrels.
Tot se centra al voltant del faig pare. Mil fotos més en aquest lloc màgic, amb un entorn de conte de fades, amb la llum filtrant-se per entre les branques, amb una acolorida catifa entapissada de fulles caigudes i com no... la nostra foto de grup.

De seguida reprenem la tornada pel mateix camí per seguir fixant en la nostra ment tan bell paisatge, no sense abans alliberar les nostres motxilles de tan suculents menjars que portàvem per dinar.

Fantàstica ruta que ha valgut molt la pena! Novament gràcies Benet!


Esther Cruz






NOTÍCIA NOVA
« NOTÍCIA ANTIGA
NOTÍCIA ANTIGA
Next Post »