En aquesta ocasió, la
ruta va transcórrer per una de les fagedes situada dins dels boscos
més singulars del Parc Natural dels Ports. Un marc natural al sud de
la província de Tarragona llindant amb terres de Castelló.
Després d'un viatge
plaent, amb vistes als camps de tarongers i oliveres que anaven
quedant al nostre pas, el pantà d'Ulldecona, d'una bellesa
espectacular en aquests dies, vam arribar al nostre punt de partida.
Esmorzem i, sense pèrdua de temps, comencem a caminar.
Segons per on miràvem,
el paisatge canviava. Creuem una petita bassa natural i ens endinsem
en un bosc protegit per roques gegants amb formes montserratines. A
la nostra esquerra el Barranc del Retaule on començava a
canviar la textura del bosc: Les arbredes de pi negre, ginebres,
boixos, grèvols i algun teix anaven deixant el protagonisme als
faigs, un arbre cada vegada més predominant en el nostre camí.
Un tosc i ombrívol
sender de pujada ens va portar al Pi Gros - Que grandiositat!
un pi negre centenari. Els experts asseguren que és el pi més gran
de Catalunya amb 33m
d'altitud i gairebé 5m
de perímetre - Com anàvem a perdre l'oportunitat de fer mil fotos
allà, abraçar-nos a ell per carregar-nos de la seva energia, i fins
i tot besar-lo..!
Vam baixar amb molt de
compte el relliscós sender per, uns quants metres més enllà, beure
de la font que dóna el nom al barranc: La Font del Retaule.
I així, admirant la
fageda, seguim el camí que desemboca a una pista forestal i que ens
va portar al Faig Pare, un arbre de més de 28 metres d'alçada
que destaca per l'entramat de les seves arrels.
Tot se centra al voltant
del faig pare. Mil fotos més en aquest lloc màgic, amb un entorn de
conte de fades, amb la llum filtrant-se per entre les branques, amb
una acolorida catifa entapissada de fulles caigudes i com no... la
nostra foto de grup.
De seguida reprenem la
tornada pel mateix camí per seguir fixant en la nostra ment tan bell
paisatge, no sense abans alliberar les nostres motxilles de tan
suculents menjars que portàvem per dinar.
Fantàstica ruta que ha
valgut molt la pena! Novament gràcies Benet!
Esther Cruz
