Per qualsevol consulta podeu trucar al telèfon: 681188171

Crònica Vallclara, Castanyers a la Tardor / Castell de Milmanda / Poblet


Tot a punt, aquest passat diumenge, per als 17 excursionistes disposats a gaudir del dia de tardor entre l'exuberant bosc de castanyers i fulles daurades situat a Vallclara (Conca de Barberà). 

Passant per Montblanc i Vimbodí arribem a Vallclara on deixem els cotxes. 
Comencem a caminar. Vam fer tot el tram de pujada, per pista i asfalt, fins arribar al Mas de la Llana, una de les masies restaurades més importants del terme de Vallclara. Encara que era hora d'esmorzar, vam decidir seguir camí ja que divisàvem uns clars assolellats que semblaven més propicis per tal esdeveniment. 
No havíem recorregut 500m quan uns quants trets, molt propers a nosaltres, ens van alertar del perill que corríem allà. Vall amunt, un caçador amb escopeta a l'espatlla ens va advertir dels més de 40 caçadors que, endinsats entre el tan esperat bosc de castanyers, estaven duent a terme una batuda de caça del senglar. 

Que estrany! No havia cap senyal d'avís. El nostre guia va considerar que no podíem exposar-nos a ser el blanc de tan àvids caçadors, així dons, ben aclaparats, vam iniciar el camí de retorn. 
Novament ens trobàvem al Mas de la Llana on, fora de perill, vam esmorzar, vam fer la nostra foto de grup i vàrem improvisar la ruta més adient per aquelles hores del matí. 

La decisió va ser anar cap a Poblet passant pel Castell de Milmanda on, de retruc, podríem degustar una copeta de vi Milmanda o Grans Muralles, ...per exemple! 
Arribem a Milmanda per un camí fàcil i planer. Vaja! El castell estava tancat amb pany i forrellat. Els que no havíem estat mai allà vam fer un tomb pels voltants del que havia estat una antiga granja agrícola i ramadera, que va romandre abandonat per un temps, fins que l'empresa de vins Torres el va adquirir, juntament amb les seves terres, permetent que avui dia es pugui visitar tot degustant els vins dels vinyes que l'envolten. 
En comptes del preat vi, vam haver de beure aigua, quin remei! Seguim el camí cap a Poblet, ruta fàcil entre vinyes i camps de cultiu, on vam poder gaudir de l'entorn de sol i boira que ens anaven acompanyant al llarg d'aquest últim trajecte. 

Sense gaire be aturar-nos, van passar per davant del Monestir de Poblet, que pertany a l'Orde del Cister i que és Patrimoni de la Humanitat. Aquest conjunt arquitectònic es mereix ser el protagonista d'una altra ruta amb la seva corresponent visita. 

Va ser un dia de interruptus i contratemps però, al final, el camí és el que realment importa així com la felicitat que s'aconsegueix gaudint-lo. 

Esther Cruz 

NOTÍCIA NOVA
« NOTÍCIA ANTIGA
NOTÍCIA ANTIGA
Next Post »