Per qualsevol consulta podeu trucar al telèfon: 681188171

Crònica Monestir Castell d´Escornalbou


Malgrat el pronòstic de pluja, 22 excursionistes ben valents i tal com estava establert, vam decidir fer la ruta. Eren gairebé les nou del matí quan vam iniciar el nostre recorregut sortint de Duesaigües cap a l'Argentera amb un paisatge immillorable, florit i de verda vegetació.

Només sortir de l’Argentera, i gairebé sense adonar-nos, el nostre camí va començar a prendre força en la seva ascensió. Per l'antic camí empedrat -un dels pocs camins empedrats que resten a Catalunya- arribàrem a un mirador amb vistes cap a la costa del Baix Camp i el Tarragonès, que haguéssim pogut contemplar a no ser per l'aquosa boirina.

Ja entrant a la fortalesa i pujant, a mà esquerra, vam poder llegir una de les poesies del religiós i poeta català mossèn Ramon Muntanyola. Mossèn que, després de diferents destinacions dins de la comarca, va arribar a Salou on va residir fins a la fi dels seus dies, aportant amb la seva labor una gran tasca social. És en aquesta població on s'hi troba, dedicada a la seva persona, la plaça de Mossén Montanyola. Gràcies, Benet, per l'anotació que, sense la teva col·laboració, ens hagués passat desapercebuda.

Vam esmorzar dins del recinte, compartint bons moments acompanyats de les primeres pluges que, de tant en tant, ens van anar perseguint al llarg del dia.

El Monestir Castell d'Escornalbou -monestir des de finals del segle XII- és considerat castell a partir de la primera dècada del segle XX, en ser adquirit per el bibliòfil i diplomàtic Eduard Toda i Güell. Aquesta mansió senyorial, que engloba tant el monestir com el castell, està situada a l'antic territori d'Escornalbou, del llatí Cornu Bovis (Banya de Bou), avui Riudecanyes. Després d'haver passat a mans de diversos posseidors, actualment pertany a la Generalitat i a la Diputació de Tarragona.

Pujant novament pels voltants del castell, vam passar per l'anomenat passeig dels frares i vam arribar al capdamunt del turó, on es troba l'ermita de Santa Bàrbara amb magnifiques vistes a la comarca de Tarragona. Amb prou feines vam poder guaitar el paissatge a causa del temporal. Tot i així, vam estimar que era el moment i el lloc idonis per fer la nostra tradicional foto de grup.

Baixant per una pista vam arribar novament a Duesaigües, on una part del grup va prendre el camí de tornada a casa i els que ens sentíem més animats vàrem seguir caminant entre vegetació de pins, alzines i arboços cap al Carrilet de Vilamanya.  Aquest ferrocarril, de propietat privada, té més de 350m de longitud i és apte per al transport d'aquells viatgers que desitgin fer un recorregut per la zona. Passàrem per la urbanització Mar de Riudecanyes i, entremig de camps de cultiu amb avellaners, vam arribar a l'embassament de Riudecanyes on la persona més atrevida del grup va posar els peus en remull. Mentrestant, la resta, sense pèrdua de temps i sense espera, vam treure les nostres viandes i ens vam disposar a menjar. Estàvem famolencs!

Després de contemplar les vistes, amb les energies renovades i les butxaques ben plenes de bons moments, vam reprendre el camí cap a Duesaigües on ens esperava el cafè i la sobretaula.

LLuïsa, moltes gràcies per aquesta aventura i per seguir preparant rutes per al nostre gaudi i per al teu. Som conscients que t'encanta.

Abraçades i fins la propera!

Esther Cruz






NOTÍCIA NOVA
« NOTÍCIA ANTIGA
NOTÍCIA ANTIGA
Next Post »